Vicent Rovira

Sóc Vicent Rovira, sóc de Castelló i parlaré de les meues vi- vències a la República, la guerra civil i després de la guerra la repressió del franquisme.

A la República

A Castelló la vida era relativament fàcil durant la República, no tant a les zones de l’interior, en els pobles la vida era molt més complicada. Ma mare treballava en la fàbrica de Ramos, on està el col·legi Cervantes, era de borra,filaven fils per a fer teixits. Mon pare era un home dedicat a l’agricultura i la ramaderia, van arreplegar diners per a comprar una casa, ells vivien a casadels meus avis en el carrer Ferrán de Tellada davant de la presó en la partoest, ara es diu plaça de Columbretes. Les parets de la presó eran baixes,després de la guerra les van pujar prou però encara així fugia la gent que tenia pena de mort. Em recorde vore tirar-se homes per a fugir. Els meus pares ja tenien els diners per a comprar la casa i va venir la guerra.

Primer foren les eleccions del 1933; estava el Partit de Gil Robles i els més radicals, Azaña i els socialistes de Besteiro. Va guanyar Gil Robles. Era com el PP d’ara o més de dretes, la CEDA, el poble no els volia però l’església va fer força, i com ocurre ara en el PP van enganyar al poble amb propaganda, etc.

Castelló era una societat agrícola, hi havia una gent mitjaneta molt religiosa,amb uns poquets de diners, unes fanecaes de terra. Eixa societat estava i seguixestan a la zona de S. Roc i de S. Fèlix. Els obrers, electricistes, artesans eren d’esquerres, sindicalistes i socialistes. També hi havia un republicanisme històric, el de Gonzàlez Chermà primer alcalde republicà. La tradició republicana venia d’abans de les guerres carlistes.

L’avi per part de mon pare no era polític, tampoc religiós, mon tio tampoc, el capellà deia de mon tio –eres un ateu convençut-. Mon pare va morir molt vellet i no va voler cap capellà. González Chermà va donar el moviment posterior de Gasset, aquests republicans van derivar després cap a la dreta, algúns deprés es van vestir de falangistes, com va ocórrer al socialisme de Pablo Iglesias, del marxisme s’ha arribat a un socialisme no d’esquerra, molt reformista. La CEDA guanya al 33, a Gil Robles li cantaven cançonetes, hi havia una efervescencia obrera socialista, anarquista en Catalunya, Aragó ,Astúries, durant  l’any 1934.Franco la va reprimir, detenien a la gent, llavors era un general de la República. Em recorde d’una propaganda del Front Popular amb l’imatge d’una dona molt prima en els pits a l’aire i no podia alimentar al seu fill, la propaganda deia vota al Front Popular. El poble tenia un moviment social i obrer favorable al progrés d’ Espanya, una unió de totes les esquerres republicanes. Hi havia a la societat homes de molta vàlua com el Dtor. Negrín. En la Universitat la Institució de la Libre Enseñanza de Giner de los Rios  donà figures com José Bello gramàtic prestigiós, poetes com Lorca, Manuel i Antonio Machado, i d’altres personatges com Buñuel, Marañón.... La  República tenia un sistema d’ensenyament, amb un pla professional d’educació permanent, gaudien d’una gran preparació, una formació pedagògica pràctica, les teories de Juan Vives, idees que es van tallar, el sistema Winetzca. La religió era un mínim exponent. Jo estava en Inspecció d’ensenyament. En canvi, els mestres després al Movimiento Nacional, no eren així, amb tres cursos de batxiller i el títol d’alferes ja eren mestres. En una reunió que vaig tenir amb el director de la Guàrdia Civil, li vaig dir: encara que escriuen correctament note un mancança de formació, em va respondre: si tingueren una formació històrica més intel·lectual ja no seria la Guàrdia Civil.

A Castelló el moviment obrer majoritari era la UGT, de l’anarquisme hi havia menys. Vicent  Mercé Aramburu anarquista va ser president de la Diputació deCastelló i governador o alcalde de València, li van posar pena de mort però va salvar la vida.

La guerra, els bombardejos, l’evacuació

La Columna de Ferro va intentar entrar a la presó i el govern de la República ho va impedir, van traure de la presó a presos polítics de la dreta. Calvo Sotelo ho tenia tot preparat pensava que ací a Castelló el cop d’estat guanyaria prompte però el problema gros va ser amb el cop d’estat. L’Església era contrària al moviment obrer. La Columna de Ferro va ser perquè com afusellaven a Catalunya, a Badajoz,la gent deia: estan matant als obrers, als sindicalistes, als dirigents i ací no fem res. La Columna de Ferro es va carregar als falangistes i com he ditl’Església estava en contra del tot el moviment obrer, van cremar les Esglésies,la societat tenia odi a l’Església. La Inquisició va estar actuant fins l’any1820, l’ últim acte de fe va ser a València, amb la mitra, el S. Benito i la foguera. Després es va dir La Congregación de la fe y las buenas costumbres. El seu poder era molt fort, una Dictadura eclesiàstica amb aparells de tortura, els capellans estaven de part del poderós que hambrea als treballadors. Una vegada anant jo en una tartana amb el patró de mon pare, mon pare era encarregat i anava també una crià, li deien Balbina, el patró anava vestit a l’aragonesa, eraFelipe Colomer Aznar tiet dels de Mari Claire, vivia al carrer Enmig i no era molt creient, la crià va dir a mon pare: Manolo no vas a missa i et condemnaràs, mon pare li va respondre: si patint fam i criant als meus fills Déu em condemna,Déu no és bo, el patró va dir: calla Balbina.

Al món rural era on més odi hihavia contra l’ Església. La Inquisició es passava de pares a fills. Quan estavaa França vaig fer amistat amb un capellà i em deia: Vicente per què ací no venena missa els treballadors i a Espanya si? Li vaig dir perquè a Espanya si no vanels lleven la cartilla de racionament. Al carlisme l’Església es va fer odiosa,a la República van aparèixer fetus emparedats als convents, sempre ha estat depart del poderós tot això es venia cultivant, i al Moviment també es va posardel seu costat.

A Castelló, el Moviment el van controlar (als militars) la policia republicana(a punta de pistola), els militars tenien por perquè a Castelló el movimentobrer era fort. El quarter estava a l’antic convent de S. Francesc, després de la desamortització de Mendizábal. Els carabiners dominaven als militars però novan poder dominar a la Guàrdia Civil.

El diputat Casa Salas i el comandant de la Guàrdia Civil van reclutar a joves de17, 18 i 19 anys per a entrenar-los militarment, i els van portar a Pobla de Valverde, en uns camions requisats. Mon tio germà de mon pare va anar en un camió nostre donat que igualment el requisaven i va anar conduint-lo, aquests joves anaven desarmats, en arribar a Pobla de Valverde, la Guàrdia Civil es va passar al bàndol de Terol i des de les boques dels carrers amb ametralladores van matar a tots els joves, algú va poder fugir, mon tio va morir, tots estan soterrats allí. També mataren al diputat Casa Salas. Llavors mon pare es va anar voluntari al front de Terol, van agarrar presoners als Guàrdies Civils i els afusellaren, els mataren al Port de Sagunt, perquè la majoria de joves assassinats eren d’allí. El cap de la Guàrdia Civil es va disfressar de pastor però el van descobrir i el van matar.

El meu avi era republicà de Gasset, passant un dia per davant de l’Església dela Sagrada Família, va vore a la Columna de Ferro detenint als frares, el meuavi els va dir: desvergonyits, ell i ma mare els van plantar cara, i si no fos per mon tio Jovino que era militar els haurien matat. El meu avi era de valent i allò tampoc li semblava bé. Les imatges de la Sagrada Família les van cremar alriu, els temples restaren per a un altre ús, ací a Castelló hi havia una efervescència revolucionaria (llibre de Pere Calders), l’Església de Lledó va ser un quarter.

On està ara l’estadi era un olivar, també hi havia garroferes i dos masos, el de Juan Solano i el del meu avi Antonio Ramos i Alicart. Estaven amb ma mare quan va venir l’aviació, corrents ens vam tirar dins de la sèquia del Pitot, van caure les bombes molt a prop, vam fer un clot, recorde com els oïts i el cap em  feien molt de mal, eren bombes de l’aviació. El primer bombardeig va ser del barco, va morir tota una família gitana i el gos al carrer Hermanos Vilafaña, també van morir diferents xiques al carrer Moreres (ara Sanahuja) a una d’ellesli deien la cauca i dien: a la cauca se li veu el cervell, era una carnisseria,cames tallades. Hi ha una palmera amb uns clots de metralla davant del col·legi Bisbe Climent com a testimoni d’aquest fet, no ha crescut molt, metrallaven des dels avions  a la població civil. Un dia vaig examinar de graduat escolar a eixe  col·legi i Pepe el conserge em va explicar l’estesa de persones mortes, es veu que l’ encarregat de la sirena es va descuidar i va avisar quan els avions ja estaven al Grau.

Quan anaven cap a València evacuats per ni trobar-nos amb el front, l’aviació ametrallava a gent indefensa, la gent tenia molta por i això durant tres anys,després has pensat què assassins. La població estava buida, fugien a les alqueries, però també les bombardejaven. El mas del meu avi el van destruir,després va demanar permís a l’Ajuntament per a reconstruir-lo i li van dir que se’l donarien si firmava dient: això ho han fet els rojos i ell es va negar perno ser veritat.

Ací durant la guerra no es va patir fam com després de la guerra. Marcelino Domingo,ministre d’agricultura controlava. Hi havia pa per a 9 mesos, per a la resta de mesos el comprava  a l’Argentina amb diners espanyols. Després de la guerra es va passar molta fam, a mi se’m transparentaven les costelles i ma mare plorava,jo sabia que era per mi, somniava amb rues. Els diners estalviats pels meus pares per a comprar la casa ja no van valer, Franco va agarrar l’or que representaven eixos diners i se’ls va quedar, va robar al poble. Eixos diners jano valien perquè l’or dipositat als Bancs d’Anglaterra, etc., el van donar tot a Franco.

S’acaba la guerra, a Franco molta gent no el podia vore, altra gent hipòcrita,amos de algunes terres, es sentien importants, encara que la taronja no es treia dels horts, es van acotar i es sembrava blat i creïlles, els guàrdies civils ila policia rural feien al llaurador arreplegar la collita i donar una quantitat, sinó arribaven de vegades havien de comprar-la fora del seu hort perquè sinó els tancaven a la presó.

Per a evitar la propera entrada i per la por ens vam anar de Castelló, anàrem a Aldenar del Júcar. Ma mare sembrava blat, les condicions de vida eren insalubres(sarna, xinxes). Després quan vam tornar a Castelló, a ma mare li deien la safranera perquè a l’evacuació aquelles dones arreplegaven safrà. Les dones feixistes deien: ja venen les safraneres, les matarem a totes, això ho deia gent de dreta catòlica.

La repressió, la delació, els Consells de guerra, els afusellaments

La dreta després de la guerra va passar a reprimir i denunciar a tota la gent socialista i sindicalista, van practicar la delació.

Per tant, a més de la repressió política es patia el tracte del veïnat,denúncies, delació. Hi havia un home, el sergent Bellés de la Guàrdia Civil,aquest es dedicava a pegar pallisses, deien: Roc ha mort, Taceta també. Després de la guerra el van fer cap dels municipals. José Gasco veterinari i regidor va vore com es quedava amb els diners de les denúncies, aleshores li va dir: Vd.era muy recto y no pasaba nada así es que o dimite o le meto en la cárcel y dimitió. També era cruel un tal More de la Policia Armada.

Els càrrecs polítics eren de fora majoritàriament, quant als d’ací encara que no directament també hi havia delació. Quan s’obria un expedient polític els informes dels detinguts els signaven el capellà, la Guàrdia Civil, Comissaria,Falange i l’Ajun-tament. Eren informes de conducta i de béns. Signaven Benjamin Fabregat, Gascó Asensi, Bellés i Balaguer. Per a fer oposicions de Magisteri et demanaven el certificat de penals i  el de bona conducta expedit per la Guàrdia Civil, pel rector i per l’alcaldia i el certificat de ser addicte al Movimiento

Nacional. Està l’anècdota del fotògraf Wamba, un home que li diuen Miguel Benet encara viu, és molt vellet, era amic d’ell; en acabar la guerra va anar asaludar-lo Wamba, el va escridassar i denunciar i el van tancar a la presó. Al sindicat de la policia rural on està ara la cambra agrària també feien anar a declarar a la gent. El sergent Bellés molia a palos, anaves pel carrer Enmig i et denunciava si anaves en mànega de camisa, en les cues del cinema  els grisos et fotien porraes. Al carrer S. Roc vivien uns germans bessons feixistes (Julioi Marcial), Marcial viu a Lledó i té vaques, a ell també li va pegar un policia,es deia Godoi i eren veïns, després com no el saludava i li va preguntar per quèi li va respondre: perquè eres un salvatge.

Un capellà d’un poble de Navarra preguntava: ¿cuantos han matado? Le decian 25, pocos, pocos responia. Una àvia fa poc em deia de la seva satisfacció perquè després de la guerra li donava classes al seu net, ara es policia i per demostrar-me el seu content amb mi em trau una llibreta on el policia havia copiat una ordre i deia: (això va ser molt després de la guerra) ocuparán las calles, reprimirán con energia la manifestación sin llegar a la crueldad, això fa 25 anys, la manifestació era ala plaça Mª Agustina, el policia era tinent.

Quan estaven ja els Consells de guerra, els formaven un coronel, un tinent, un capità i els vocals, estaven al carrer Trinitat a l’Església de S. Francesc; les dones anaven i deien als militars: fill de puta, m’havies promés si em gitava amb tu salvaries al meu home i l’has afusellat. Enrique Mercé Prats home molt major estava de mecànic que fa xapes davant del quarter i presenciava aquestes situacions.

Un dia a la presó  havia unes 530 o 550 persones, un home major tenia una tumoració al genoll i en missa en alçar el calze un xic d’uns 19 anys li diu: agenolla’t perque et mataran, l’home diu: no puc, es gira el capellà, fa una senyal i livan pegar un tir a la nuca al jove i a l’home, això al pati de la presó, tots

els presos començaren a fer ..u...u...u i trauen a 21 i a punta de baioneta els foten al paredó oriental i la resta a  l’altre costat, els diuen: cantar el cara al sol , aquells es posen a cantar-lo, me’n recorde com si fora ara perquè vivia davant de la presó, cantaven con una sordina perquè estaven atemorits, això eren els anys quaranta, a l’altre mur els que anaven a morir cantaven la Internacional i els van matar, i penses quin esperit més abjecte,l’obscurantisme del feixisme, saltant-se totes les normes, uns gamberros institucionalitzats. En un llibre estan els noms dels 21. Mataven a la presó, al cementiri, era un clamor, perquè anava un carro on carregaven als morts, la sang queia per tota la Ronda, era un escàndol, però la gent estava morta de por. Als que mataven posava després morts per hemorràgia. Després sobretot els militars tenien por, no estaven segurs per si canviaven les coses quan va perdre la guerra Hitler.

Hi havia morts que després arribava l’indult. Es practicava la delació de vegades no més per l’enveja, rancúnia, denunciaven a la Guàrdia Civil, anaven ala casa a buscar-lo i si no estava donaven l’ordre de búsqueda y captura,després venien les pallisses, les declaracions i passaven al jutge militar,sempre militars, feien una pantomima de jui, els condemnaven a pena de mort, devegades la commutaven per 40 anys de presó. En un primer temps, es feien les saques, sense jui, això ho feien els falangistes, ací a Castelló va estar méscontrolat que als pobles de les comarques. On més es va fer va ser a Andalusia ia Badajoz. A Castelló van haver uns quants personatges de dretes buscats pel règim com a caps més visibles i la situació va estar més controlada. No obstantaquest personatges van intervenir directament en les depuracions, SànchezGozalvo, Lluís Revest... L’ Ajuntament als anys quaranta fomentava la delació,posaven edictes i documents per a incitar a la delació. A França tota la relació de delacions quan van entrar els alemanys no la van cremar i els aliats vanrepresaliar als delators. Ací no s’ha ajusticiat a ningú. Als pobles van haver-hi elements extremistes falangistes, a Almassora mataren el 10% de la població. El governador civil normalment era de fora, era el primer poder damuntde tots i anomenava a l’alcalde. L’any 1960 encara el govern civil reunia al’inspector d’ensenyament, al delegat d’ensenyament D. Adolfo Campos Cacho i al delegat de treball i feia com un consell de ministres estan a l’aguait de tot i controlant-ho tot. La Guàrdia Civil tenia un sistema, obria una fitxa en un full gran, posava nom, partit polític i si no responies et pegava, preguntava a qui coneixies, ho controlava tot: polítics, delinqüents, homosexuals. Tot això ho se perquè anava a examinar a la presó. Després de la guerra era un estat policial.Encara que el poder del governador era el més important, això no llevava que un mestre de falange poguera pegar sense fer cas de les denúncies dels pares.

Quan la guerra mundial ja es perdia jo vivia en una vaqueria, erem d’esquerres i escoltàvem ràdio España Independiente estación Pirenaica, el règim es feia boig per a provocar interferències, nosaltres l’escoltàvem tots els dies, allí venia el Sr. Pere Roc, Vicent Chabrera, Vicent Reverte , Sr. Galero.

Quan Hitler va perdre la gent tenia por, fins i tot alguns es van penjar per si venien els russos, així tots els morts a la Partida Catalana, mon pare deia que erendelators. Els militars també tenien molta por, estaven convençuts que entrarien els aliats i tornaria la República, llavors la repressió es va calmar. La moral va canviar molt en relació als temps de la República. Denunciaven,detenien i multaven per donar un bes al carrer,tot això abans no passava, els matrimonis eren civils, després obligaren a casar-se per l’Església, arribaren aextrems com el cas d’una àvia que per no tenir diners per comprar-se un vel nola deixaren entrar a missa per no portar-lo. El paper de l’Església va tornar ala repressió inquisitorial ( las buenas costumbres). Quan passaven els bisbes tocaven una campaneta i la gent s’agenollava. Van desaparèixer les festes gransdel 6 i 7 de juliol com a record del liberalisme havien segut les més grans,també es van carregar la de Carnaval. La Magdalena existia com a romeria i amb un significat laic, tota la resta es va inventar després. Esborraren l’anterior cultura, els costums, cremaren els llibres, mataren als periodistes de la Traca a València una revista còmica i satírica, hi havia un índex de llibres prohibits, els Bisbes eren els censors , eren els primers en llegir els llibres i posaven imprimitur  si la seva censura el admetia, fins ací arribava el control. Anàvem a França per a comprar llibres.

Els expedients polítics a l’Arxiu Provincial acusen i condemnen molta gent per ser membres del tribunal que va condemnar a Cernuda i Velasco, i per ser de la Clueda un organisme exportador de taronges. L’any 1950 van afusellar a 21 persones,16 el mateix dia i hora, figuren com a morts per hemorràgia. De juliol a setembre morien persones a la presó per hemorràgia. Estic ajudant a una senyora, per la llei d’amnistia del 1979 tot orfe o vídua de la guerra civil tédret a una pensió donada l’ any 1.980  (està congelada, no arriba a 10.000pessetes). Per tenir accés es necessita un acta de notorietat; l’ha d’escriure l’Ajuntament, el Govern Civil, la presó provincial o on hi ha un arxiu, dóna fun notari o un arxiver. Vaig trucar a Madrid i em diuen que hi ha poques possibilitats. M’informe i donada la situació econòmica de la senyora té dret ajustícia gratuïta. L’advocat fa la denúncia demanant la rectificació de l’acta de defunció, com a prova en la demanda es demana l’exhumació dels cadàvers d’eixos mesos i miren com té el crani i l’ADN, tot això perquè sap on està soterrat.