Untitled Document

Els estudis i investigacions sobre la guerra civil i el franquisme portats a terme en els últims anys ens han descobert amb tota la seva cruesa l'abast de la repressió tant des d'una perspectiva global com en estudis locals i sectorials. En aquesta línia algunes publicacions ens han oferit per primera vegada la possibilitat de conèixer les dades de centenars de castellonencs afusellats, assassinats en diferents circumstàncies i morts en presons o camps de concentració, violència física sobre l'adversari polític.

Els treballs realitzats es limiten geogràficament a la repressió exercida en el País Valencià (1) i a estudis específics sobre valencians i castellonencs morts en els camps de concentració de Mathausen i Gusen (2), a causa de les importants dificultats que representa en aquest país encara actualment accedir a informació dipositada en arxius injustament vetats fins i tot per als investigadors i a documents dels quals desconeixem la seva localització o la seva existència.

L'accés als arxius estatals i militars continua sent un tema pendent d'abordar per part de les autoritats i de l'administració, i un aspecte de permanent reivindicació per part d'investigadors i ciutadania en general. Els pocs avanços aconseguits en aquest aspecte són resultat de la insistència i el treball dels historiadors, la major part de les ocasions, uns avanços que units a la difusió -a través d'Internet o modestes publicacions impreses- d'investigacions i dades per part de col·lectius, associacions de recuperació de la memòria històrica i familiars de víctimes del franquisme, ens estan proporcionant a poc a poc noves dades sobre la repressió franquista de castellonencs fora del País Valencià, uns afusellats, altres morts en el camp de batalla i enterrats en fosses militars, mentre uns altres van trobar la mort en presons i camps de concentració.

Pel que fa a les víctimes conseqüència d'afusellaments i execucions els llistats oferts en Internet per diversos col·lectius (3) sobre la repressió a Catalunya (Barcelona, Tarragona), Madrid, Màlaga i la informació extreta de l'estudi dels expedients de responsabilitats polítiques que es troben en l'Arxiu Històric Provincial, ens dóna a conèixer fins al moment l'existència d'un mariner natural del Grau de Castelló, Francisco Cuevas Vacas (4), condemnat a mort en un consell de guerra d’urgència i afusellat a Cartagena i de sis veïns de diferents pobles de Castelló executats en la presó de Tarragona.

Les malalties, la desnutrició, els maltractaments i altres vicissituds inherents a la planificada maquinària repressiva franquista va fer que molts castellonencs, alguns d'ells amb condemnes d'uns pocs anys o castigats a treballs en batallons disciplinaris acabessin la seva vida en presons, campaments disciplinaris i camps de concentració

Després de consultar diversos articles, notícies de familiars en fòrums d’internet i llistats de morts en diversos camps de concentració i presons de la península hem localitzat a tres castellonencs enterrats en la fossa del camp de concentració de Camposanco(5), municipi de Guarda de la província de Pontevedra, a altres quatre veïns de les comarques de Castelló enterrats en la fossa del cementiri de Valdenoceda(6), petita localitat burgalesa de no més de 70 habitants que va albergar una presó de càstig durant cinc anys amb un cementiri en el qual reposen els cossos de 151 víctimes del franquisme de diferents províncies, a un veí de Canet lo Roig mort al camp de concentració de Reus i a un veí de Peníscola mort en la presó de Tarragona (7)

Dos milicians de Castelló la inscripció dels quals consta en el Registre Civil, van ser enterrats en fosses comunes de la Comunitat d'Extremadura i de Còrdova, altre en el cementiri de Cervera en la comarca de la Segarra (9) conegut gràcies a un treball d'investigació realitzat amb les dades de l'Hospital i del Registre Civil del municipi i quatre en la fossa del cementiri civil de Manresa (10), en la qual reposen 296 dels 405 soldats republicans que van morir en els hospitals de sang de la comarca, convalescents de les seves ferides en l'hospital de sang de la localitat

LLISTAT DE CASTELLONENCS MORTS CONSEQÜENCIA DE LA GUERRA CIVIL I EL FRANQUISME FORA DEL PAÍS VALENCIÀ

Joaquín Manrique Galí            28/11/38                                  Manresa
Vicent Marco Aragón             06/05/39          67 anys            Tarragona            llaurador
José Borea Domínguez            1943                                        Valdenoceda

Vicente Gari Simo 20/05/42 Valdenoceda
Ramón Beltrán Ibáñez 20/04/42 Valdenoceda

Tomás Pachés Martí           31/10/38                                  Manresa
Tomás Breva Valls                22/04/39          44 anys            Tarragona            enllustrador
Bautista Agost Breva            12/09/38          30 anys             Extremadura   milicià
Gaspar Peris Pascual            20/01/39          24 anys             Córdoba          milicià
Joan Almela García              20/10/39          22 anys            Tarragona
Francisco Cuevas Vacas      24/05/40          24 anys            Cartagena        mariner

L’obra de referència mes important es Els afusellaments al País Valencià de Vicent Gabarda, també trobem diferents estudis sectorials i locals.
Diferents estudis i llistats de víctimes (Amical de Mathausen, Centre d’Estudis i Investigacions del Baix Maestrat....)
Foro por la Memoria i Centre d’Estudis i Investigacions del Baix Maestrat
Archivo Histórico Provincial, Expedientes de Responsabilidades Políticas
Campo de concentración de Camposanco, de José Antonio Uris Guisantes, en “galicia-suroeste.com”
Asociación de Familiares y Amigos de Represaliados en el Penal de Valdenoceda, http://www.carceldevaldenoceda.galeon.com
Centre d’Estudis i Investigacions del Baix Maestrat
Registro Civil de Castellón. Sección de defunciones
Els morts per la guerra civil a la Segarra, de Jordi Oliva i Llorens, Centre Municipal de Cultura de Cervera

(10) La fossa militar del cementiri de Manresa, Joaquim Aloy i Bosch, www.guiamanresa.com