|
GUERRA I FRANQUISME A LA VALL |
|
|
Juan Miguel Palomar |
|
|
VALL D´UIXO En la presentació del grup apuntarem algunes dades destacades de la història contemporània de la Vall d´Uixó.Cal remarcar els durs enfrontaments que va patir el poble a la guerra i el creixement de l´empresa Segarra que monopolitzà la vida econòmica i social del poble en el franquisme. Són dos dels punts que desenvoluparem amb un guió dividit en: II República,guerra civil,franquisme i nomenclàtor.Les dades històriques presentades obriran pas a la xerrada del públic.
Població: 1920 8807 Es fruit de la unió de distintes alqueries de moriscos ubicades a la Vall del riu Belcaire. II República A La Vall guanyen els republicans amb 6 socialistes, 9 demòcrates i 2 constitucionalistes. Es materialitza la compra de terrenys a la partida Carbonaire per construir un col.legi públic. Hi ha el problema de l´atur, la crisi de l´espardenya i de l´economia que es constata en la reparació de carrers,obres públiques…I el problema de l´abastiment de l´aigua. El quart problema fou el desenvolupament de la xarxa de carreteres. El conflicte obrer radicalitza la situació amb enfrontaments com el sector de l´espardenya. Es reflexen protestes de bracers contra l´ajuntament de Xilxes.
El canvi de novembre del 33 portà l´acomiadament de diversos funcionaris de l´ajuntament per ordre del governador civil per solidaritzar-se amb els vaguistes i la destitució de 5 regidors d´esquerres. Es decreta una nova llei d´armes que es reflexà en la sació d´alguns vallers per la possessió il.lícita d´armes. També es vota instaurar les celebracions religioses com abans de la República. El Front Popular guanyà en les grans ciutats ,en pobles com la Vall,Vila-real,Castelló guanyaren en la segona volta.La campanya es desenvolupà en un ambient conflictiu.
Guerra civil El poble permaneix fidel a la República constituïnt una comissió gestora. Fou nomenat Joaquín Marco Tur des d´agost del 36.Es procedéis a crear quatre comissions:
Les primeres mesures són els decrets de cessament del militars insurrectes, l´expropiació dels béns dels simpatitzants de la dreta i la creació de batallons de voluntaris i el Comissariat Polític -15 octubre del 36-. Als pobles circulen patrulles de control paral.leles als Comités Populars.Apliquen la seua justícia assassinant una minoria i generalment de nit.Segons Gabarda entre set.del 36 i març del 37 foren morts violentament 24 persones. Altres 3 davant de l´avanç de les tropes de Franco. La majoria eren religiosos, capellans, membres de la dreta valenciana. Membres de la columna Inseparables, Drácula i especialment la Columna de Ferro sota la influència de la CNT-AIT i amb l´assessorament de la gent del poble assassinen i saquejaren a la població.Es cremen esglèsies i la depuració política.
La troballa d´una cortina ha permès saber més de l´exèrcit republicà, sobre tot de la 42 brigada mixta. Ens informa de la columna rovira i la participació majoritàriament de soldats d´origen camperol; quasi tots són camperols de la Manxa i Andalucía. Ens diu els moviments del front com soldats desaparescuts, desertors, combats, morts, càstigs o problemes d´abastiment d´armes. Vindrà gent refugiada fugint dels fronts. En 1937 comencen els bombardejos de la ‘pava’. Es crearan refugis com el C/la Rambla que s´unia amb la cova Mareta, prop del llavaor del centre i els refugis al Carbonaire,Xacó i al barranc d´Aigualit. Trinxeres i fortificacions Restes de la línia defensiva anomenada XYZ que fou construida en la primavera del 38 per contener a les forces nacionalistas que avançaven des del nord i oest amb la intenció de conquerir l´eix Sagunt-Terol. En les muntanyes de Pipa,Sumet,Penya Mig Dia, Penyalva, Castell i Pic de Font de Cabres abunden les trinxeres, refugis i casamates. La precipitació amb que es va construir no va permetre fer fortificacions de solidesa.Més proa de la zona urbana s´alce una línia de trinxeres més baixa.
En el 38 l´exèrcit nacionalista avança en direcció a València.La República es refà amb un exèrcit en l´est.A finals del 38 dos línies s´havien definit: la primera des d´Orpesa fins Libros i la segona XYZ que va des d´Almenar,Vall,Eslida,Jérica,Viver,Bejís i serra de Javalambre.
Es un deure recuperar eixe fons material –de trinxeres,búnkers…-perquè el jovent apregui com va ser la guerra civil a La Vall d´Uixò.Cal un esforç de les institucions per preservar la calçada i les restes de la guerra civil per respecte a la nostra memòria històrica. Segarra En 1913 la fundà a la P. de l´Angel i en 1915 té 700 treballadors. En pocs anys esdevé líder del sector gràcies a les comandes de l´exèrcit. La família inicià en 1919 la fabricació de calçat de cuir introduïnt progressivament la maquinària en un procès que culminà als anys 30 amb la inaguració d´una gran fàbrica. 1939 1004 En el franquisme serà una empresa paternalista amb l´economat, segurs socials, clínica, vivendes. Tenen una revista, escola d´aprenents i col.legi.
Franquisme
Segons la documentació de la Dirección Gral. de Regiones Devastadas Valld´Uixó va ser un ‘poble adoptat’ per la seua reconstrucció. S´apliquen a molts pobles –com Brunete,Belchite…-per fer la reconstrucció dels edificis i monuments.La Vall està dins de l´oficina de Nules amb Xilxes i Moncòfar.
Retirada de la runa 43-52 Reparació de l´església del Santo Angel 40-51 Nova distribució de les dependències de l´ajuntament 43-55 Habilitacions de vivendes: 20 vivendes per jornaler (41-42),30 vivendes (43),vivendes per mestres (44),grup de 19 vivendes de renda reduïda (41-44).
Al franquisme hi han problemes en l´abastiment de l´aigua A Segarra utilitzarien aigua de les propietats de La Llosa a la població. Repressió Un total de 24 afussellats, 6 al 39, la resta al 1940 menys un al 1941.A més: Xifra no molt elevada en comparacio amb poblacions com Vila-real, Almassora, Alcora, Borriana amb més de 100 morts algunes i altres molt properes aquest numero. ¿CAUSES? Alguns dades afussellats: Ferrer Tur, Wenceslao 1939/10/11, 41 anys Empleat, “Hemorragia producida por proyectil. Consell de guerra Castelló 07/06/1939. Prototipo miliciano criminal cobarde”. Toda clase de hechos delictivos. Registros, saqueos, detenciones. Assassinat al cementiri del capellà de Vila-real. Font Borrás, Francisco 29 anys, 1940/05/21 espardanyer Consell de guerra Borriana 07/11/1939. Xeca de Vall d'Uixó. Milicià armat, membre Cheka, delator dretans assassinats, comissari Exèrcit Roig. Valero Peiró, Joaquín 1940/07/27, 52 anys, llaurador. Consell de Guerra Borriana 20/07/1940. Comitè Roig, evacuació, UR, Partido Socialista. Incautació 1700 arrobas garrofes José Nebot, detenció i assassinats al poble Segarra Valls, Andrés 1940/07/27, llaurador, 60 anys,Consell de Guerra Borriana 7/02/1940. Marxista, guàrdies, persecuió dretans. "Remató a un herido en el pelotón de fusilamiento". Ibáñez Martínez, Alfredo 1940/07/29, 34 anys, mecànic,Consell de Guerra Borriana 9/02/1940. Comité CNT-FAI. Detenció, robatoris, assassinats Leopoldo Peñarrocha, Recaredo Centelles, padre Arangul. Marco Tur, Joaquin 1940/08/21, 37 anys, sabater, UGT. Alcalde. Conseller Cultura Consell Municipal.
Mort dubtosa a investigar:
Es detenen persones contràries als franquistes en el convent. Gabarda compta 24 i alguns que moriren en la presó. José Gómez Lizcano, Angel Pérez López, Manuel Pazos Alvarez i Vicente Marin García de La Vall en Octubre del 55 són en ‘busca y captura’. Hi ha ordre de detenció de Miguel Vidal Dupre que treballa en Segarra El 21 octubre del 55 es detingut i posat a disposició del Tribunal per la Repressió de la masonería i el comunisme.
Símbols i nomenclàtor
En La Vall d´Uixó encara hi han tres escuts franquistes: en la façana de Correus, en l´Institut de Secundària Botànic Cavanilles i la parròquia de la colònia Segarra. A més la Creu dels Caiguts en la plaça La Pau on és recorda als morts nacionals.
|
|