Carmen Prades

C--Em dic Carmen Prades i tinc 77 anys. Vull donar testimoni dels meus records encara que hi hauran coses ja oblidades.

Ej—Primer podriem parlar de la vida quotidiana ací a Castelló, de la seva familia..
A Castelló la vida era tranquila? era un ambient de gent llauradora?

Al barri

C--Viviem a la plaça dels Dolors fins l’evacuació, mon pare no era llaurador, era fuster, tenia una fusteria, el banc i una caixa grand, es va quedar sense feina i per a tenir-la li van obligar a fer-se un carnet de la CNT, es va posar a treballar i després es va fer milicià, això va ser la seva perdició, pense jo. Jo tenia 8 o 9 anys, tot això ho sé perque  ho vaig sentir comptar a ma mare.

Ej—Com era l’ambient quan va esclatar el Moviment, l’ambient revolucionari,els camions als carrers amb miliciàns?

C—D’això no me’n recorde molt, jo a la Ronda tenia uns oncles que si eren llauradors, tota aquella part si era més llauradora, la Ronda Magdalena.

Ej—La gent tenia por, patia fam?, al principi no es notaria molt la guerra, com era de retaguardia...

C—Quan més fam es va patir va ser al acabar la guerra Al barri hi havia odi entre els veïns, el vaquero, el faixero, i davant d’ell al cantonet ú que tenia una tenda, aquell home era guàrdia del Passeig, el de la bodega de ví era Moisés també era d’upa la dona li dien Carmen, eren tots mol feixistes, el vaquero la porta principal donava al carrer Saragossa, el seu fill era un poca vergonya, encara era molt jove. Aquestes persones van fer delacions, sempre ho hem sabut. Als 9 anys vaig pendre la Comunió amagada de mon pare, la vaig pendre quan estava a punt d’esclatar el Moviment., van dir per poquet, altres xiquetes ja la van pendre després de la guerra.

Ej-- A Castelló hi havia molta gent catòlica?

C-- Si i ara també i franquista, si sentireu TV Castelló.... el que si  me’n recorde-, perque ho vaig vore-, això era jo menudeta, tindria 9 o 10 anys va ser el que va passar a l’Església dels frares, ells vivien allí al costat i els van fer anar-se, després tiraven les coses pel balcó, cremaven les llibres.

Ej—Va ser  després l’Església un mercat?

C--No, jo no l’he conegut mai i vivia al davant dels frares, eixia poc, això del mercat no ho sé ,si van fer una escola, en la casa dels frares han fet pisos i crec que la planta baixa se l’han quedat ells

Ej—A la porta encara posa mercat.

C—A lo mijor repartirien  menjar

Ej—I quan van desmontar Santa Maria o el cuartell no se’n recorde?

C—No, bueno del cuartell si perque la meva tia Pepa era la cuinera.

Bombardejos i refugis

Ej-- A la plaça Bisbe Climent hi ha unes palmeres amb cops de metralla del bombardejos.... i els refugis on estavan?

C--Davant de Correus havia una boca grand de refugi, tocava la sirena del Fadrí, si tocava una vegada era d’avió i cinc de barco.El primer bombardeig va ser del barco,no va haver altre  de barco, la gent fugia tota i va fer punta als masets, als avions els dien la pava al més grand i als menudets els pavets. Davant de Correus va morir un matrimoni ja majorets. Al costat de l’escola Bisbe Climent també hi havia una boca de refugi estava plena de terra, ma mare i jo vam entrar i ens vam embrutar totes, havian més refugis a la plaça del Rei, al Forn del Plá, allí van morir dos germanes quan el primer bombardeig del barco.

Ej—Deian que cada dos per tres tocaven les sirenes serie a maig o abril del 1.938, i bombardejavan a la població civil per a desmoralitzar..
 
C—Si, era constanment,també  hi havia un altra boca al carrer Joaquín Costa. Aquest refugi era molt grand i feia moltes corbes. Ma tia estava maleta del cor i la baixaven, una vegada entre tres homes la van baixar al replanell en el llit.També me recorde d’un altre refugi a la Farola. Els últims dies ja no baixaven de tantes vegades que tocava la sirena, al menys 30 vegades. Havian refugis privats, els feien entre els veïns, es comunicaven les cases. En un dia bombardejaven 4 o 5 vegades, crec que un any tots els dies, de matí de vesprada, de nit. Nosaltres anaven al de davant de Correus, decalça sense vestir-me, ens llitavem i al escoltar la sirena m’agarraven d’una arpaper anar correns si tocaven la primera  vegada, quan tornaven a tocar havia molta gent que ja no baixava, de vegades després no venia cap avió. Ací no va ser com a Nules que ho van deixar tot pla. La gent treballava, anava a l’escola, les tendes estaven obertes, els homes anaven a l’horta. Els carrers eren plens de soldats i els llavaven la roba, ma mare deia que s’ho venia venir, el perdre la guerra. Ma tia anava a cuinar al cuartell i ens portava un chusco,llentilles.

L’evacuació

Em—La gent fugia per por?

C—Si perque ja arrivavan les tropes de Franco.

C-- Ens vam anar mon pare ma mare i jo, ma tia Pepa es va quedar i m’abuela també, primer se venia peró com era molt grand més de 80 anys, pensarem es quedara, ho van decidir a la Ronda al pont del costat de l’estanc. Aleshores la gent que es quedava deixave les coses de valor a casa de m’abuela, la màquina de cosir la ràdio. Vam entrar aquells de la boina roja i a patades en les coses li dien-- uela roja donde está su yerno.todo esto que tiene aquí lo ha robado su yerno lo ha  requisado-- i pobreta se posava a plorar, li van regirar tota casa, la van tractar malíssimament i del disgust ja no se va recuperar del sofoco i va morir quan estavem evacuats. Vam evacuar perque els nacionals ja estaven arrivan,a mon pare el buscaven la gent fugia per por, i si estaven al Ajuntament com a concejals com l’avi del teu home i el meu sogre tots vam fer punta a València, als pobles i a Alacant, a els massos. Vam estar un any a València. Mon pare treballava a Godella a una presó,nosaltres estavem a una part i ell a l’altra, li van donar un certificat de bon comportament, cuidave dels presos,va anar un dia a cobrar una cosa i ens vam perdre i ma mare el buscava i li van dir: estará a la plaça de bous.
 Vam fer punta allí, la plaça de bous quan ja s’acabava tot era una presó

Em—Quanta gent hi havia? Com havian arrivat?

C—Moltíssima, hi havian molts homes, molts soldadts arrivats del front, altres els agarraven pel carrer i els demanaven la documentació, estave tota plena no ho podeu imaginar, per les escales per tot,van trencar mitja plaça, demanaven menjar, cuinaven allí dins,demanaven putxeros, la gent els portava llentilles.feien una corda en les corretjes dels pantalons per a entrar les coses per dalt. A ma mare no la van deixar entrar a mi si i el vaig estar buscant prou d’un hora i el vaig trovar.

Em—Quina vigilància hi havia?

C-- Estava plé de tricornios de la  Guàrdia Civil, jo vaig saludar amb el puny a no sé qui i un guàrdia civil em va vore i em va agarrar, no sé que volia fer-me, quín canvi! A mon pare el van deixar eixir deurie de portar algún document, seria l’ aval de bon comportament que li havien donat. Ma mare anava ja en uns fardos per a tornar-nos i ens vam venir a Castelló.

La tornada, la delació

C--Vam arrivar a la nit en el tren a l’estació, hi havia molta gent esperan a vore qui venia, ma mare va vore als veins a l’estació alli estaven els que després posa a les signatures dels papers com a delators.

Em—Perqué vau tornar?

C-- Mon pare va tornar encara que tenie el pasaport i dos billets per anar-se fora, només tenia dos i va dir i la xiqueta qué , ma mare li deia per qué no te’n has anat tú i ens deixes a nosaltres. Ell li va portar el periódic on deia  los que no tengan las manos manchadas de sangre . no les harian nada, ma mare més llista li va dir : això es un bulo  . Ara reconec que si mon pare se’n haguera anat hagueren vingut a per ma mare i l’hagueren tancat. Ens vam quedar a casa de la germana de ma mare al carrer Joaquin Costa, perque la nostra casa estave tota regirada i de les coses que s’havian quedat amb m’abuela ja no havia res ,ens van dir que ho tenia un militar a sa casa però ho vam deixar estar, i al dia següent mon pare se´n va anar a presentar

Ej— Quan de temps va estar ton pare en casa al tornar?

C--No més va dormir una nit a casa. Quan va anar a presentar-se, com havia molta cua se’n va anar a pendre un café i mentrestant van venir a casa a per ell pensan si mon pare  havia fugit,  va venir la policia i a  ma mare se la van en dur un policia a cada costat, i ella ploran i jo al darrere,( a ma mare li agradava molt la polítca i en savia de les nacions, donava gust sentir-la parlar, pobra sempre va viure desesperatda i va morir als 54 anys),en arrivar en els policies al puesto mon pare ja havia anat a presentar-se; quan el van traure ma mare es va tirar damunt i no la van deixar passar, a mon pare el portaven entre dos, se va putxar al cotxe i ell li va dir: Neleta espabilat perque m’han dit coses jo no sé de que i m’han pegat, coses que li obligaren a dir,(allí estaria el sargento Bellés aquell home els amargava amargaets, vivia davant de ma tia Pepa, ere alt, sentias dir a fulano l’han agarrat, per denuncia, per fer estraperlo, pel que fore,i el sargento Bellés li ha pegat una pallissa). Anaven a per mon pare anavan al darrere d’ell.
Una veïna  li deian Neleta, crec era fadrina, li va contar a ma mare que havien anat a sa casa amenaçan-la si no parlave malament de mon pare i per això l’avisave i quí li amenaçave era el veí  guàrdia del Passeig.

Em—Per qué aquest odi?

C—Per la política i les idees, tot allò que em parlat del veinat.

La presó

C--I van portar a mon pare a la presó.

Em—Quan de temps va estar a la presó?

Filla—Les cartes porten la data de abril, maig i el va morir el 28 d’agost del 1.939,la guerra va acabar el 1 d’abril de 1.939, el abuelo va estar 4 mesos a la presó
 
C—Ell ens, escrivia cartes a la presó i deia Neleta espavilat i parla en aquest o en l’altre....

F—Hi ha una carta teva ,mare, perque està signada per tú

C—Ah, no ho sé
 
Ej—Hi ha un llibre de la presó de Castelló, escrit per uns profesors que recullen testimonis de persones, del pare de Mezquita ,de Miguel Santos, també té manuscrits de poesies. Diu que els presos escrivien a la familia en uns paperets enrrollats i els posavan a les cistelletes del menjar , després van prohibir les cistelles, també llançavan les cartes en unes pedres al carrer.

C—Ah si, no ho savia
 
E—Està esgotat el llibre, però el buscarem i te’l portarem

C--Jo li portave a mon pare la cistella en el menjar a la presó a la Ronda, perque ma mare i ma tia treballaben a l’espardenya, están a la presó a mon pare no el vam vore mai, no més la cistelleta la posava en una cosa que rodave, en les cistelletes enviaben papers enrollats escrits, després van prohibir les cistelles; les cartes estaven intervingudes, en totes posava Viva Franco Arriba Espanya. El van jutjar ràpidament, no ens enterarem,després si, a matar-lo van tardar un poc més, va arrivar a casa la sentència, l’acusació ere de robos y saqueos, es del’any 39, també posa que es milicià, es un paper escrit una part d’imprenta original i l’altre a màquina, hi ha dos firmes, tenia 46 anys li van posar  pena de mort. Aquest paper el vaig amagar, a casa mai s’ha parlat de política mentres Franco ha viscut, al meu fill li  vaig contar com havia mort el seu abuelo quan es va casar i a la meva filla també. No més savien que un abuelo va estar tancat a la presó i l’altre havia mort a la guerra. Durant el temps de la presó escrivia en trocets de paper en la cistella demanan roba neta i demanave a ma mare  es menejara i anare a parlar en gent per a aconsseguir avals;

E—Va ho intentar fer coses per a trovar avals?

  C – Ell  deia a les cartes, ves i parla en Miguel,aquest era un home que tenia vins al camí del cementiri, ma mare va anar i li van fer un aval no sabem si va arrivar o va arribar massa tard. També va anar a parlar en un tal S. Millàn perqué també li havia fet mobles, aquest home li va dir a ma mare que no la coneixie.

Ej—Com li deian a ton pare?

C—Prades Trueba, com el director de cine, també Trueba de segon comnom

Ej—Els alcaldes de després de la guerr no feian res per ajudar a la gent?

C—No ho se, jo crec que aquell home no sabria la meitat del que estava passant, ¡tu saps si van matar a gent!

Ej—Fins al any 1.944, 1.945

C—El que menys es pensaven es que l’anirien a matar 

L’ afusellament

C--Un dia vaig anar a portar-li la cistella com sempre a la presó, la posavem en un puesto que rodave, eixe dia no la van agarrar, el camió acabava d’eixir, la meva tia que vivie a prop em va dir: acave d’eixir en un camió, no sé el que ens ha dit, jo me’n vaig anar correns darrere del camió, des del camió cridaven a la gent que coneixien i se ho deian uns als altres, deian que els traien a matar, ú de la boina roja se’l emportava, jo correns encara li vaig dir ¡pare! després ja al cementiri estaven en fila, n’eran sis i davant els soldats,em vaig posar a l’altra part del pont a un puesto que estave alteta i ho vaig vore tot, no sé perqué vaig anar, per poc coneiximent.

E—I havia gent mirant?
 
C—No me’n recorde

E—Aleshores el procés judicial va ser una parodia? Al jui no vau poder anar

C—¡Que va!, no saviem res. El que si ens va arrivar després va ser la sentència

E—Del que el van acusar?

C—De robos y saqueos, tenim un document, ho van enviar a casa quan va passar, al final posa miliciano

F – Es llegis molt malament, hi ha espais en blanc escrits a màquina i d’altres escrits a impremta, s’ha borrat més l’escrit a màquina

E-a Mon pare també era milicià, tenia 18 anys quan la guerrai va estar tancat a la plaça de bous, no ho sé com va poder eixir o fugir i en el sostre d’un tren va arrivar a Castelló a l’Alcora, va passar desapercebut i no li va passar res. Ma mare cobra una pensió per miliotar republicà, per un any de milicià.

F—El meu sogre també.

C—Tan atrevida que jo he segut, però no em vaig enterar de la sentència, si m’haguera enterat m’haguera plantat davant d’aquell home, no sé el que haguera fet.
F—Ta mare va fer el que tú has fet ací a casa. Durant Franco ací a casa mai s’ha parlat de política, em vist actituds, els llibres que mon pare llegie donç li agradava molt llegir.

C—També me’n recordede una tia meva, el home també l’haguera fet mal a mon pare per les idees...
 
E --La vida al barri després de matar a son pare,seriamolt dura, hi havia solidaritat en l’altra gent?

Després la vida al barri va ser molt dura,al cine a l’escola, no parlaves en ningú, al meu sogre el van desterrar a Onda, no més parlaves en alguna de la gent que havia patit també, jo parlava en l’avia del teu home.

Ej—Hi havia que alçar el braç
 

C—I tant per eixemple al cine quan s’escomençave hi havia que alçar el braç, tot el mon ho feia perque hi havia molta por. Un dia estava jo jugant al carrer en els xiquets i portava un anell, m’el va regalar ma tia i el de la vaqueria  va dir: mireu l’anell de la xiqueta això es de tot el que son pare va furtar. Ho vaig contar a casa i ma mare em va dir que no tornare mai més a jugar a eixe puesto, i no vaig tornar més. Jo era una xiqueta i haguera tornat, al contar-ho ma mare es feia loqueta, després de tot el que havia passat.
 La gent quan més fam va patir va ser després de la guerra, ens donaven mig panet per cadascú, també després un altre pa com si fore de panís mol roïn, la gent no s’el podia menjar.
  Quan els socialistes, vaig anar en la sentència a demanar la pensió d’orfana de guerra 9.000 pts. i la vaig presentar com a justificant.